Banc mundial: http://www.bancomundial.org/
El Banco Mundial es una fuente vital de asistencia financiera y técnica para los países en desarrollo de todo el mundo.
Oficina mundial de comerç: http://www.wto.org/indexsp.htm
Se ocupa de las normas que rigen el comercio entre los países, a nivel mundial o casi mundial.
Fons monetari internacional: http://www.imf.org/external/spanish/index.htm
Busca fomentar la cooperació monetaria internacional, afinançar la estabilitat financiera, facilitar el comerç internacional, promoure un treball elevat i un creixement econòmic sofstenible i reduïr la pobressa en el mòn.
dijous, 17 de desembre del 2009
dimarts, 1 de desembre del 2009
3.3) El comerç just
El comerç just és un conjunt comercial basat en el diàleg, la trasparència i el respecte, intenta tenir la major igualtat al comerç internacional. Ofereix miollors condicions comercials i vetlla pels drets laborals dels productors i treballadors marginats. El comerç just és també, una alternativa al comerç tradicional.
A Catalunya es poden comprar productes de comerç just provenents de països en vies de desenvolupament com: te, cacau o xocolata ja manufacturada, sucre, cafè... A part dels productes agrícoles també n'hi ha d'artesants com: tèxtil, fusta...
La botiga de comerç just més propera a Tordera està a Mataró. El "Cafè Mataró", la botiga, forma part del projecte "Cafè Ciutat" que actualment es porta a terme a Terrassa. "Cafè Mataró" es troba al carrer Santa María nº 5.
A Catalunya es poden comprar productes de comerç just provenents de països en vies de desenvolupament com: te, cacau o xocolata ja manufacturada, sucre, cafè... A part dels productes agrícoles també n'hi ha d'artesants com: tèxtil, fusta...
La botiga de comerç just més propera a Tordera està a Mataró. El "Cafè Mataró", la botiga, forma part del projecte "Cafè Ciutat" que actualment es porta a terme a Terrassa. "Cafè Mataró" es troba al carrer Santa María nº 5.
dimarts, 24 de novembre del 2009
3.2) Noticia deslocalització industrial
Oferta per deslocalitzar empreses catalanes al Marroc
Una empresa del Marroc ha adreçat una carta a diferents empreses catalanes on ofereix serveis de deslocalització al país nord-africà. Al correu electrònic es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" òptim, ja que Marràqueix representa "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, "amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per a l'empresa signant, "això no és fruit de l'atzar", sinó de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". A més a més, en el text enviat s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i s'ofereix la possibilitat de contactar amb l'empresa "si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Noticia redactada i resumida amb les nostres paraules
Una empresa marroquina ha adreçat una carta a empreses catalanes on ofereixen serveis de deslocatització a aquest país. Al e-mail es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" millor, ja que Marràqueix simbolitza "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, " amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per la empresa signant això és fruit de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". En el text s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i poden contactar amb l'empresa " si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Una empresa del Marroc ha adreçat una carta a diferents empreses catalanes on ofereix serveis de deslocalització al país nord-africà. Al correu electrònic es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" òptim, ja que Marràqueix representa "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, "amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per a l'empresa signant, "això no és fruit de l'atzar", sinó de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". A més a més, en el text enviat s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i s'ofereix la possibilitat de contactar amb l'empresa "si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Noticia redactada i resumida amb les nostres paraules
Una empresa marroquina ha adreçat una carta a empreses catalanes on ofereixen serveis de deslocatització a aquest país. Al e-mail es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" millor, ja que Marràqueix simbolitza "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, " amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per la empresa signant això és fruit de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". En el text s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i poden contactar amb l'empresa " si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
dimarts, 17 de novembre del 2009
3.1) Fordisme y taylorisme
El terme fordisme es el sistema de producció en cadena de Henry Ford, fabricant de cotxes d'Estats Units. El fordisme es va desenvolupar a finals dels anys 20 principi dels 70. Suposa una combinació de cadenas de muntatge, maquinaria especializada, salaris alts i un nombre elevat de traballadors en plantilla. Es un mode de producció que resulta rendible sempre que el producte es pugui vendrea a preu baix en una economia desenvolupada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fordisme
El taylorisme es la divisió de les tasques dels processos de producció, es tracta de l'aïllament del treballador i l'adquirició d'un salari variable i proporcional segons la feina de l'obrer. Va afegir una forma d'organització industrial que augmentava la productivitat i evita el control dels obrers.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Economia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fordisme
El taylorisme es la divisió de les tasques dels processos de producció, es tracta de l'aïllament del treballador i l'adquirició d'un salari variable i proporcional segons la feina de l'obrer. Va afegir una forma d'organització industrial que augmentava la productivitat i evita el control dels obrers.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Economia
2.3) La activitat pesquera insostenible
España — Greenpeace lamenta que, un año más, la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT, en sus siglas en inglés) haya fallado en la gestión de las pesquerías de atún rojo (Thynnus thunnus) y cedido a los intereses de unas pocas pesquerías y empresas de engorde. De nuevo, se han aprobado medidas que ponen en peligro la recuperación del atún rojo, una de las especies más sobre-explotados del mundo.
Los últimos datos científicos demuestran que, para los stocks se recuperen en un 50% en 2023, la captura anual del atún rojo debería de limitarse a 8.000 toneladas (1). A pesar de las repetidas llamadas para el cierre de la pesquería, la Comunidad Europea, los países pesqueros del Mediterráneo y Japón han forzado en esta reunión anual que se establezca una captura de 13.500 toneladas (las actuales son unas 19.950 toneladas).“Un año más, ICCAT ha vuelto a fallar eliminando cualquier posibilidad de recuperación del atún rojo. Además, esta reunión ha demostrado que los estados pesqueros son incapaces de respetar sus propias medidas de control, y que no son conscientes de la sobre-capacidad de su flota pesquera” ha declarado Celia Ojeda, responsable de Océanos de Greenpeace. “Una prohibición del comercio internacional de atún rojo y la protección de sus zonas de desove son ahora las dos únicas medidas para salvar esta especie de su extinción comercial”. La asociación ecologista denuncia que los miembros de ICCAT han establecido desesperadamente limites de cuota para evitar la “amenaza” sobre la prohibición del comercio internacional de esta especie si se incluyese en el Apéndice I del Convenio CITES. Esta inclusión está apoyada por los propios científicos del ICCAT que recientemente demostraron que la actual población reproductiva de esta especie es menor de un 15%, lo que significa que el atún rojo cumple los criterios para ser incluido en CITES (1). “Se hace patente la incompetencia de ICCAT al no tomar medidas para proteger especies de tortugas, tiburones y aves. Su decisión ha sido un acuerdo de 'tratar estos temas en la reunión del año que viene'” ha declarado Ojeda. Además de todo esto, y contrariamente a las resoluciones tomadas por la Asamblea General de las Naciones Unidas, los miembros de ICCAT han permitido que Marruecos continúe usando el arte ilegal de pesca de redes de deriva hasta 2012 (2).Estas redes calificadas como “cortinas de la muerte” y que pescan ilegalmente pez espada, vendido en los mercados europeos, matan anualmente en el Mediterráneo a unos 4.000 delfines y 25.000 tiburones pelágicos (3). Esta decisión ha sido apoyada por la Unión Europea, representada en Recife (Brasil) por la Comisión Europea, y por Estados Unidos. No se puede ignorar el alcance de la desastrosa gestión de ICCAT y otras organizaciones regionales de pesca en actuar responsablemente sobre los recursos marinos. Estas decisiones nos conducen a la urgente necesidad de establecer una gestión de los ecosistemas marinos hacia una gestión integrada que se base en un principio de aproximación ecosistémica y específicamente establezca una red de reservas a gran escala que proteja tanto aguas nacionales como internacionales (4).
Los últimos datos científicos demuestran que, para los stocks se recuperen en un 50% en 2023, la captura anual del atún rojo debería de limitarse a 8.000 toneladas (1). A pesar de las repetidas llamadas para el cierre de la pesquería, la Comunidad Europea, los países pesqueros del Mediterráneo y Japón han forzado en esta reunión anual que se establezca una captura de 13.500 toneladas (las actuales son unas 19.950 toneladas).“Un año más, ICCAT ha vuelto a fallar eliminando cualquier posibilidad de recuperación del atún rojo. Además, esta reunión ha demostrado que los estados pesqueros son incapaces de respetar sus propias medidas de control, y que no son conscientes de la sobre-capacidad de su flota pesquera” ha declarado Celia Ojeda, responsable de Océanos de Greenpeace. “Una prohibición del comercio internacional de atún rojo y la protección de sus zonas de desove son ahora las dos únicas medidas para salvar esta especie de su extinción comercial”. La asociación ecologista denuncia que los miembros de ICCAT han establecido desesperadamente limites de cuota para evitar la “amenaza” sobre la prohibición del comercio internacional de esta especie si se incluyese en el Apéndice I del Convenio CITES. Esta inclusión está apoyada por los propios científicos del ICCAT que recientemente demostraron que la actual población reproductiva de esta especie es menor de un 15%, lo que significa que el atún rojo cumple los criterios para ser incluido en CITES (1). “Se hace patente la incompetencia de ICCAT al no tomar medidas para proteger especies de tortugas, tiburones y aves. Su decisión ha sido un acuerdo de 'tratar estos temas en la reunión del año que viene'” ha declarado Ojeda. Además de todo esto, y contrariamente a las resoluciones tomadas por la Asamblea General de las Naciones Unidas, los miembros de ICCAT han permitido que Marruecos continúe usando el arte ilegal de pesca de redes de deriva hasta 2012 (2).Estas redes calificadas como “cortinas de la muerte” y que pescan ilegalmente pez espada, vendido en los mercados europeos, matan anualmente en el Mediterráneo a unos 4.000 delfines y 25.000 tiburones pelágicos (3). Esta decisión ha sido apoyada por la Unión Europea, representada en Recife (Brasil) por la Comisión Europea, y por Estados Unidos. No se puede ignorar el alcance de la desastrosa gestión de ICCAT y otras organizaciones regionales de pesca en actuar responsablemente sobre los recursos marinos. Estas decisiones nos conducen a la urgente necesidad de establecer una gestión de los ecosistemas marinos hacia una gestión integrada que se base en un principio de aproximación ecosistémica y específicamente establezca una red de reservas a gran escala que proteja tanto aguas nacionales como internacionales (4).
dimarts, 3 de novembre del 2009
2.2) L'agricultura itinerant
L'agricultura itinerant és un tipus de conreu en què l'home va treballant noves terres a mesuraque els altres ja no són fèrtils.
És pròpia de zones poc desenvolupades, i amb tècniques agrícoles més rudimentàries. Sovint es practica la cremació de zones de bosc.
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/r/Agricultura_itinerante.html
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/r/Agricultura_itinerante.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)