Espanya
Continent i capital: Europa i Madrid
Llengua: Espanyol
Població total: 44.903.659
Taxa mortalitat: 9/1000
Taxa natalitat: 11/1000
Afabetització: 97'9%
Regne Unit
Continent i capital: Europa i Londres
Llengua: Anglès
Població total: 61.561.422
Taxa mortalitat: 10/1000
Taxa natalitat: 12/1000
Afabetització: 99%
Canadà
Continent i capital: Amèrica del Nord i Ottawa
Llengua: Anglès i francès
Població total: 33.573.467
Taxa mortalitat: 7/1000
Taxa natalitat: 10/1000
Afabetització: 99%
Australia
Continent i capital: Oceania i Canberra
Llengua: Anglès
Població total: 21.292.893
Taxa mortalitat: 7/1000
Taxa natalitat: 12/1000
Afabetització: 99%
França
Continent i capital: Europa i Paris
Llengua: Francès
Població total: 62.642.668
Taxa mortalitat: 9/1000
Taxa natalitat: 12/1000
Afabetització: 99%
Itàlia
Continent i capital: Europa i Roma
Llengua: Italià
Població total: 59.870.123
Taxa mortalitat: 10/1000
Taxa natalitat: 9/1000
Afabetització: 98'9%
Grècia
Continent i capital: Europa i Atenes
Llengua: Grec
Població total: 11.161.335
Taxa mortalitat: 10/1000
Taxa natalitat: 9/1000
Afabetització: 97'1%
Estats Units
Continent i capital: Amèrica del Nord i Washington D.C.
Llengua: Anglès
Població total: 314.658.780
Taxa mortalitat: 8/1000
Taxa natalitat: 14/1000
Afabetització: 99%
Alemnya
Continent i capital: Europa i Berlin
Llengua: Alemany
Població total: 82.166.671
Taxa mortalitat: 11/1000
Taxa natalitat: 8/1000
Afabetització: 99%
Nova Zelanda
Continent i capital: Oceania i Wellington
Llengua: Anglès i maorí
Població total: 4.266.498
Taxa mortalitat: 7/1000
Taxa natalitat: 14/1000
Afabetització: 99%
divendres, 28 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
8.1) Objectius del mil·leni
a.- Què signifiquen les sigles ODM?
Significa Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.
b.- Quans objectius hi ha? Enumereu-los.
Hi ha 8 objectius:
Pobresa i mal nutrició
Finalització en els estudis i gast en educació
Igualtat en educació i igualtat en treball
Mortalitat infantil i immunització
Mortalitat materna i salut reproductiva
Sida i tuberculosis
Aigua i sanejament i diòxid de carboni
Assistència internacional i deuda externa
d-1-1.- Quanta gent viu en la extrema pobresa en el món?
Hi ha més de 1.000 milions.
d-1-2.- Qui va dir que la pobresa es la pitjor forma de violència?
Ho va dir
d-1-3.- En quina regió del món els pobres son cada vegada més pobres?
A l'Àfrica subsahariana i a l'Àsia oriental i suboriental.
d-1-4.- Quantes persones van deixar de passar fam durant la dècada de 1990 al 2000?
Significa Objectius de Desenvolupament del Mil·leni.
b.- Quans objectius hi ha? Enumereu-los.
Hi ha 8 objectius:
Pobresa i mal nutrició
Finalització en els estudis i gast en educació
Igualtat en educació i igualtat en treball
Mortalitat infantil i immunització
Mortalitat materna i salut reproductiva
Sida i tuberculosis
Aigua i sanejament i diòxid de carboni
Assistència internacional i deuda externa
d-1-1.- Quanta gent viu en la extrema pobresa en el món?
Hi ha més de 1.000 milions.
d-1-2.- Qui va dir que la pobresa es la pitjor forma de violència?
Ho va dir
d-1-3.- En quina regió del món els pobres son cada vegada més pobres?
A l'Àfrica subsahariana i a l'Àsia oriental i suboriental.
d-1-4.- Quantes persones van deixar de passar fam durant la dècada de 1990 al 2000?
divendres, 30 d’abril del 2010
8) Globalització
Globalització econòmica: entesa com el procés dinàmic d'integració a nivell mundial dels mercats de béns i serveis, treball, tecnologia i capitals.
Globalització de la informació: els principals grups de comunicació controlen la premsa, la ràdio i la televisió.
Importació: és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'altre.
Exportacions: és qualsevol bé o servei enviat a altra part del món, amb propòsits comercials.
Estar de benestar: varia d'un país a d'altre, però les societats industrials en el seu conjunt han dedicat una gran porció dels seus recursos a les necessitats públiques.
1) Què són i quan es van formular ?
Són vuit objectius que pretenen millorar el món. Els componen 189 nacions unides. Es van formular al 2000 i es preten que estiguin complertes al 2015.
2)Fes una llista dels Objectius del Mil·leni
Pobresa i mal nutrició
Finalització en els estudis i gast en educació
Igualtat en educació i igualtat en treball
Mortalitat infantil i immunització
Mortalitat materna i salut reproductiva
Sida i tuberculosis
Aigua i sanejament i diòxid de carboni
Assistència internacional i deuda externa
3) Fes una llista de les diferents regions i dels països que tenen els índex més desfavorits en l'objectiu que ha assignat la professora al teu grup.
Pobresa
Madagascar(68), Mozambique(68), Tanzanía(82), Zambia(64), Congo(59), República Centre-africana(64), Chad(59), Níger(66), Nigeria(62), Malí(51), Burkina Faso(55), Benín(50), Guinea(70), Sierra Leona(50), Liberia(86), Nepal(55), Bangalesh(50).
Mal nutrició
República democràtica Popul(36), India(44), Myanmar(30), Bangalesh(39), Nepal(39), Pakistan(31), Madagascar(37), Somalia(33), Etiopía(35), Eritrea(35), Sudán(38), Chad(34), Níger(40), Burkina Faso(35), Mauritania(30), Congo(34).
Globalització de la informació: els principals grups de comunicació controlen la premsa, la ràdio i la televisió.
Importació: és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'altre.
Exportacions: és qualsevol bé o servei enviat a altra part del món, amb propòsits comercials.
Estar de benestar: varia d'un país a d'altre, però les societats industrials en el seu conjunt han dedicat una gran porció dels seus recursos a les necessitats públiques.
1) Què són i quan es van formular ?
Són vuit objectius que pretenen millorar el món. Els componen 189 nacions unides. Es van formular al 2000 i es preten que estiguin complertes al 2015.
2)Fes una llista dels Objectius del Mil·leni
Pobresa i mal nutrició
Finalització en els estudis i gast en educació
Igualtat en educació i igualtat en treball
Mortalitat infantil i immunització
Mortalitat materna i salut reproductiva
Sida i tuberculosis
Aigua i sanejament i diòxid de carboni
Assistència internacional i deuda externa
3) Fes una llista de les diferents regions i dels països que tenen els índex més desfavorits en l'objectiu que ha assignat la professora al teu grup.
Pobresa
Madagascar(68), Mozambique(68), Tanzanía(82), Zambia(64), Congo(59), República Centre-africana(64), Chad(59), Níger(66), Nigeria(62), Malí(51), Burkina Faso(55), Benín(50), Guinea(70), Sierra Leona(50), Liberia(86), Nepal(55), Bangalesh(50).
Mal nutrició
República democràtica Popul(36), India(44), Myanmar(30), Bangalesh(39), Nepal(39), Pakistan(31), Madagascar(37), Somalia(33), Etiopía(35), Eritrea(35), Sudán(38), Chad(34), Níger(40), Burkina Faso(35), Mauritania(30), Congo(34).
dijous, 18 de febrer del 2010
6) Unió Europea
La Unió Europea va néixer al 1958, fa 52 anys.
La forman 27 països:
Bélgica-> 23 juliol 1952
França-> 23 juliol 1952
Itàlia-> 1 gener 1958
Luxemburg-> 1 gener 1958
Països Baixos-> 1 gener 1958
Alemanya-> 1 gener 1958
Dinamarca-> 1 gener 1973
Irlanda-> 1 gener 1973
Regne Unit-> 1 gener 1973
Grècia-> 1 gener 1981
España-> 1 gener 1986
Portugal-> 1 gener 1986
Àustria-> 1 gener 1995
Finlàndia-> 1 gener 1995
Suècia-> 1 gener 1995
Xipre-> 1 maig 2004 República Txeca-> 1 maig 2004
Estònia-> 1 maig 2004
Hongria-> 1 maig 2004
Letónia-> 1 maig 2004
Lituània-> 1 maig 2004
Malta-> 1 maig 2004
Polònia-> 1 maig 2004
Eslovàquia-> 1 maig 2004
Eslovènia-> 1 maig 2004
Bulgaria-> 1 gener 2007 Romania-> 1 gener 2007
La forman 27 països:
Bélgica-> 23 juliol 1952
França-> 23 juliol 1952
Itàlia-> 1 gener 1958
Luxemburg-> 1 gener 1958
Països Baixos-> 1 gener 1958
Alemanya-> 1 gener 1958
Dinamarca-> 1 gener 1973
Irlanda-> 1 gener 1973
Regne Unit-> 1 gener 1973
Grècia-> 1 gener 1981
España-> 1 gener 1986
Portugal-> 1 gener 1986
Àustria-> 1 gener 1995
Suècia-> 1 gener 1995
Xipre-> 1 maig 2004 República Txeca-> 1 maig 2004
Estònia-> 1 maig 2004
Hongria-> 1 maig 2004
Letónia-> 1 maig 2004
Lituània-> 1 maig 2004
Malta-> 1 maig 2004
Polònia-> 1 maig 2004
Eslovàquia-> 1 maig 2004
Eslovènia-> 1 maig 2004
Bulgaria-> 1 gener 2007 Romania-> 1 gener 2007
dijous, 11 de febrer del 2010
El sector hotelero y turístico: “la gallina de los huevos de oro”
El turismo es actualmente la primera industria legal del mundo. Si se incluyen actividades relacionadas como el transporte, genera el 11% del PIB mundial bruto. Su crecimiento ha cuadruplicado el de la economía mundial en los últimos 50 años: si en 1950 hubo apenas 25 millones de turistas internacionales, en 2008 la Organización Mundial del Turismo contabilizó 924 millones. El peso del turismo es creciente en el Sur.
Hay ocho hoteleras españolas entre las 100 primeras del mundo, de ellas cinco procedentes de las islas Baleares.
Las empresas españolas se han caracterizado por replicar con muy pocas o nulas modificaciones el modelo empresarial que ya se conocía aquí, es decir, de sol y playa masivo, que de explotarse en el Mediterráneo y Canarias ha pasado a reproducirse en localizaciones vírgenes de América, especialmente del Caribe.
América Latina recibió 148 millones de visitantes en 2008, lo que significa un 16% del total mundial, según la OIT. Casi el 45% se dirige a México y Centroamérica (especialmente Costa Rica), mientras el Caribe representa un poco más del 30% (en este orden, República Dominicana, Puerto Rico, Cuba, Jamaica y Bahamas).
Varios grupos hoteleros españoles han sido repetidamente denunciados en México por arrasar selvas, acabar con dunas costeras y devastar manglares para llevar adelante sus proyectos, con escasas o nulas reacciones por parte de las autoridades. Se les ha acusado de prácticas depredadoras, de aniquilar los recursos naturales y de pasar por encima de todas las leyes medioambientales y laborales, incluyendo la Ley General de Vida Silvestre, que prohíbe la destrucción de manglares.
Un caso especial es la Riviera Maya, en el estado caribeño de Quintana Roo. En este espacio, un día virgen y de alto valor ambiental, las hoteleras españolas operan actualmente 35.000 habitaciones de hotel.
El modelo utilizado es el de turismo masivo denominado “todo incluido” que no sólo destruye el medio ambiente, sino que aporta escasos beneficios económicos al país (éstos se quedan dentro de las denominadas “ciudades de vacaciones”) y atenta contra los derechos laborales.
El denominado “modelo español” ha logrado abaratar las tarifas porque, al igual que antes hizo en Baleares y la costa mediterránea española, controla todo el proceso, desde la construcción hasta la gestión, a la vez que las agencias de viajes, las compañías aéreas, e incluso importan los alimentos.
Los derechos laborales también sufren fuertes mermas, con un número importante de personal que no cobra con el pretexto de que está a prueba, o por los llamados “días económicos”, en los que los empleados trabajan sin cobrar a cambio de que la empresa no inicie procesos de despidos. Hay trabajadores que llegan a dejar de percibir el 25% de su salario mensual.
El turismo es actualmente la primera industria legal del mundo. Si se incluyen actividades relacionadas como el transporte, genera el 11% del PIB mundial bruto. Su crecimiento ha cuadruplicado el de la economía mundial en los últimos 50 años: si en 1950 hubo apenas 25 millones de turistas internacionales, en 2008 la Organización Mundial del Turismo contabilizó 924 millones. El peso del turismo es creciente en el Sur.
Hay ocho hoteleras españolas entre las 100 primeras del mundo, de ellas cinco procedentes de las islas Baleares.
Las empresas españolas se han caracterizado por replicar con muy pocas o nulas modificaciones el modelo empresarial que ya se conocía aquí, es decir, de sol y playa masivo, que de explotarse en el Mediterráneo y Canarias ha pasado a reproducirse en localizaciones vírgenes de América, especialmente del Caribe.
América Latina recibió 148 millones de visitantes en 2008, lo que significa un 16% del total mundial, según la OIT. Casi el 45% se dirige a México y Centroamérica (especialmente Costa Rica), mientras el Caribe representa un poco más del 30% (en este orden, República Dominicana, Puerto Rico, Cuba, Jamaica y Bahamas).
Varios grupos hoteleros españoles han sido repetidamente denunciados en México por arrasar selvas, acabar con dunas costeras y devastar manglares para llevar adelante sus proyectos, con escasas o nulas reacciones por parte de las autoridades. Se les ha acusado de prácticas depredadoras, de aniquilar los recursos naturales y de pasar por encima de todas las leyes medioambientales y laborales, incluyendo la Ley General de Vida Silvestre, que prohíbe la destrucción de manglares.
Un caso especial es la Riviera Maya, en el estado caribeño de Quintana Roo. En este espacio, un día virgen y de alto valor ambiental, las hoteleras españolas operan actualmente 35.000 habitaciones de hotel.
El modelo utilizado es el de turismo masivo denominado “todo incluido” que no sólo destruye el medio ambiente, sino que aporta escasos beneficios económicos al país (éstos se quedan dentro de las denominadas “ciudades de vacaciones”) y atenta contra los derechos laborales.
El denominado “modelo español” ha logrado abaratar las tarifas porque, al igual que antes hizo en Baleares y la costa mediterránea española, controla todo el proceso, desde la construcción hasta la gestión, a la vez que las agencias de viajes, las compañías aéreas, e incluso importan los alimentos.
Los derechos laborales también sufren fuertes mermas, con un número importante de personal que no cobra con el pretexto de que está a prueba, o por los llamados “días económicos”, en los que los empleados trabajan sin cobrar a cambio de que la empresa no inicie procesos de despidos. Hay trabajadores que llegan a dejar de percibir el 25% de su salario mensual.
dijous, 4 de febrer del 2010
5.4) Turisme cultural
Activitats que podrien ser de turisme cultural són:Sagrada familia: una ruta cultural per un monument dels més famosos d'Antoni Gaudi.
5.3) Esports d'aventures
Puenting: aquest és un esport d'aventura que consisteix en saltar amb les cames lligades a una corda elàstica des d'un pont o alguna estructura alta i fixa semblant.
Submarinisme: conjunt de tècniques d'immersió i exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars, esportives o per diversió i descubrir paisatjes submarins preciosos que no es poden veure a terra ferma.
Submarinisme: conjunt de tècniques d'immersió i exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars, esportives o per diversió i descubrir paisatjes submarins preciosos que no es poden veure a terra ferma.
dijous, 28 de gener del 2010
5.2) Machu Picchu
Machu Picchu ("montanya vella") està en la vertient oriental dels Andes Centrals, al sur del Perú. Es va construïr al s. XV.
Aquestes ruïnes son arqueològiques. Es considerada una obra maestra de l'arquitectura i la Igenieria, i va ser considerada Patrimoni de la Humanitat.
Característiques de l'arquitectura
Les edificacions de Machu Picchu són d'estil clàssic arquitectònic inca. En tot l'espai es troben unes 140 contruccions: temples, santuaris, places, nuclis residencials...
Hi ha més de cent escales de pedra (esculpides íntegrament en un sol bloc de granit), fonts d'aigua interconnectades per canals i aigüeres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de rec.
La civilització inca va pujar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones i encara no se sap com.
dimarts, 26 de gener del 2010
5.1) Paris
A Paris es pot anar mitjançant tren, avió, cotxe, autocar.
De Tordera a Paris n’hi ha una distància de 975km (946km per vies ràpides)
Llocs d’interès
Disneyland: Un magnífic lloc on divertir-se és fàcil: hi ha màgia per tots costats!
Torre Eiffel: Potser la torre més famosa i visitada del món. Preciosa de dia i més de nit.
Museu de Louvre: Gran quantitat d’art en un museu reconegut per la seva piràmide de cristall. Conté un del quadres més importants: La Mona-Lisa.
Arc de triomf: Un dels arc triomfadors amb meravelloses vistes.
Notre-Dame: Una catedral amb molt bones vistes i una decoració espectacular.
Disneyland: Un magnífic lloc on divertir-se és fàcil: hi ha màgia per tots costats!
Torre Eiffel: Potser la torre més famosa i visitada del món. Preciosa de dia i més de nit.
Museu de Louvre: Gran quantitat d’art en un museu reconegut per la seva piràmide de cristall. Conté un del quadres més importants: La Mona-Lisa.
Arc de triomf: Un dels arc triomfadors amb meravelloses vistes.
Notre-Dame: Una catedral amb molt bones vistes i una decoració espectacular.
Disneyland i la Torre Eiffel
Museu de Louvre i l'Arc de triomf
Notre-Dame
dijous, 14 de gener del 2010
4.2) Desigualtat d'intercanvi comercial
A aquest nen li paguen molt menys d'un euro per fer una pilota que després molta gent es capaç de pagar una milionada perquè algú famós l'hagi signat.
4.2) Desigualtat d'intercanvi comercial
Els pagesos cobren molt menys del que nosaltres paguem a la fruiteria.
dijous, 17 de desembre del 2009
4.1) Links de les pàgines principals
Banc mundial: http://www.bancomundial.org/
El Banco Mundial es una fuente vital de asistencia financiera y técnica para los países en desarrollo de todo el mundo.
Oficina mundial de comerç: http://www.wto.org/indexsp.htm
Se ocupa de las normas que rigen el comercio entre los países, a nivel mundial o casi mundial.
Fons monetari internacional: http://www.imf.org/external/spanish/index.htm
Busca fomentar la cooperació monetaria internacional, afinançar la estabilitat financiera, facilitar el comerç internacional, promoure un treball elevat i un creixement econòmic sofstenible i reduïr la pobressa en el mòn.
El Banco Mundial es una fuente vital de asistencia financiera y técnica para los países en desarrollo de todo el mundo.
Oficina mundial de comerç: http://www.wto.org/indexsp.htm
Se ocupa de las normas que rigen el comercio entre los países, a nivel mundial o casi mundial.
Fons monetari internacional: http://www.imf.org/external/spanish/index.htm
Busca fomentar la cooperació monetaria internacional, afinançar la estabilitat financiera, facilitar el comerç internacional, promoure un treball elevat i un creixement econòmic sofstenible i reduïr la pobressa en el mòn.
dimarts, 1 de desembre del 2009
3.3) El comerç just
El comerç just és un conjunt comercial basat en el diàleg, la trasparència i el respecte, intenta tenir la major igualtat al comerç internacional. Ofereix miollors condicions comercials i vetlla pels drets laborals dels productors i treballadors marginats. El comerç just és també, una alternativa al comerç tradicional.
A Catalunya es poden comprar productes de comerç just provenents de països en vies de desenvolupament com: te, cacau o xocolata ja manufacturada, sucre, cafè... A part dels productes agrícoles també n'hi ha d'artesants com: tèxtil, fusta...
La botiga de comerç just més propera a Tordera està a Mataró. El "Cafè Mataró", la botiga, forma part del projecte "Cafè Ciutat" que actualment es porta a terme a Terrassa. "Cafè Mataró" es troba al carrer Santa María nº 5.
A Catalunya es poden comprar productes de comerç just provenents de països en vies de desenvolupament com: te, cacau o xocolata ja manufacturada, sucre, cafè... A part dels productes agrícoles també n'hi ha d'artesants com: tèxtil, fusta...
La botiga de comerç just més propera a Tordera està a Mataró. El "Cafè Mataró", la botiga, forma part del projecte "Cafè Ciutat" que actualment es porta a terme a Terrassa. "Cafè Mataró" es troba al carrer Santa María nº 5.
dimarts, 24 de novembre del 2009
3.2) Noticia deslocalització industrial
Oferta per deslocalitzar empreses catalanes al Marroc
Una empresa del Marroc ha adreçat una carta a diferents empreses catalanes on ofereix serveis de deslocalització al país nord-africà. Al correu electrònic es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" òptim, ja que Marràqueix representa "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, "amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per a l'empresa signant, "això no és fruit de l'atzar", sinó de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". A més a més, en el text enviat s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i s'ofereix la possibilitat de contactar amb l'empresa "si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Noticia redactada i resumida amb les nostres paraules
Una empresa marroquina ha adreçat una carta a empreses catalanes on ofereixen serveis de deslocatització a aquest país. Al e-mail es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" millor, ja que Marràqueix simbolitza "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, " amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per la empresa signant això és fruit de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". En el text s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i poden contactar amb l'empresa " si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Una empresa del Marroc ha adreçat una carta a diferents empreses catalanes on ofereix serveis de deslocalització al país nord-africà. Al correu electrònic es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" òptim, ja que Marràqueix representa "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, "amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per a l'empresa signant, "això no és fruit de l'atzar", sinó de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". A més a més, en el text enviat s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i s'ofereix la possibilitat de contactar amb l'empresa "si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
Noticia redactada i resumida amb les nostres paraules
Una empresa marroquina ha adreçat una carta a empreses catalanes on ofereixen serveis de deslocatització a aquest país. Al e-mail es diu que "el Marroc constitueix un emplaçament" millor, ja que Marràqueix simbolitza "la tercera destinació de les grans fortunes franceses" i Tànger, " amb la seva zona franca d'exportació i la seva posició offshore, no para de veure arribar emprenedors de tot Europa i, fins i tot, dels Estats Units". Per la empresa signant això és fruit de la "fiscalitat gairebé nul·la, el cost social baix i la llibertat per endegar projectes sense pressió administrativa". En el text s'afegeix que "el Marroc reuneix tots els ingredients per atreure els emprenedors enfrontats a una competència salvatge" i poden contactar amb l'empresa " si desitgeu rebre un dossier gratuït sobre els avantatges i condicions d'implantació" al país del nord d'Àfrica.
dimarts, 17 de novembre del 2009
3.1) Fordisme y taylorisme
El terme fordisme es el sistema de producció en cadena de Henry Ford, fabricant de cotxes d'Estats Units. El fordisme es va desenvolupar a finals dels anys 20 principi dels 70. Suposa una combinació de cadenas de muntatge, maquinaria especializada, salaris alts i un nombre elevat de traballadors en plantilla. Es un mode de producció que resulta rendible sempre que el producte es pugui vendrea a preu baix en una economia desenvolupada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fordisme
El taylorisme es la divisió de les tasques dels processos de producció, es tracta de l'aïllament del treballador i l'adquirició d'un salari variable i proporcional segons la feina de l'obrer. Va afegir una forma d'organització industrial que augmentava la productivitat i evita el control dels obrers.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Economia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fordisme
El taylorisme es la divisió de les tasques dels processos de producció, es tracta de l'aïllament del treballador i l'adquirició d'un salari variable i proporcional segons la feina de l'obrer. Va afegir una forma d'organització industrial que augmentava la productivitat i evita el control dels obrers.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Economia
2.3) La activitat pesquera insostenible
España — Greenpeace lamenta que, un año más, la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT, en sus siglas en inglés) haya fallado en la gestión de las pesquerías de atún rojo (Thynnus thunnus) y cedido a los intereses de unas pocas pesquerías y empresas de engorde. De nuevo, se han aprobado medidas que ponen en peligro la recuperación del atún rojo, una de las especies más sobre-explotados del mundo.
Los últimos datos científicos demuestran que, para los stocks se recuperen en un 50% en 2023, la captura anual del atún rojo debería de limitarse a 8.000 toneladas (1). A pesar de las repetidas llamadas para el cierre de la pesquería, la Comunidad Europea, los países pesqueros del Mediterráneo y Japón han forzado en esta reunión anual que se establezca una captura de 13.500 toneladas (las actuales son unas 19.950 toneladas).“Un año más, ICCAT ha vuelto a fallar eliminando cualquier posibilidad de recuperación del atún rojo. Además, esta reunión ha demostrado que los estados pesqueros son incapaces de respetar sus propias medidas de control, y que no son conscientes de la sobre-capacidad de su flota pesquera” ha declarado Celia Ojeda, responsable de Océanos de Greenpeace. “Una prohibición del comercio internacional de atún rojo y la protección de sus zonas de desove son ahora las dos únicas medidas para salvar esta especie de su extinción comercial”. La asociación ecologista denuncia que los miembros de ICCAT han establecido desesperadamente limites de cuota para evitar la “amenaza” sobre la prohibición del comercio internacional de esta especie si se incluyese en el Apéndice I del Convenio CITES. Esta inclusión está apoyada por los propios científicos del ICCAT que recientemente demostraron que la actual población reproductiva de esta especie es menor de un 15%, lo que significa que el atún rojo cumple los criterios para ser incluido en CITES (1). “Se hace patente la incompetencia de ICCAT al no tomar medidas para proteger especies de tortugas, tiburones y aves. Su decisión ha sido un acuerdo de 'tratar estos temas en la reunión del año que viene'” ha declarado Ojeda. Además de todo esto, y contrariamente a las resoluciones tomadas por la Asamblea General de las Naciones Unidas, los miembros de ICCAT han permitido que Marruecos continúe usando el arte ilegal de pesca de redes de deriva hasta 2012 (2).Estas redes calificadas como “cortinas de la muerte” y que pescan ilegalmente pez espada, vendido en los mercados europeos, matan anualmente en el Mediterráneo a unos 4.000 delfines y 25.000 tiburones pelágicos (3). Esta decisión ha sido apoyada por la Unión Europea, representada en Recife (Brasil) por la Comisión Europea, y por Estados Unidos. No se puede ignorar el alcance de la desastrosa gestión de ICCAT y otras organizaciones regionales de pesca en actuar responsablemente sobre los recursos marinos. Estas decisiones nos conducen a la urgente necesidad de establecer una gestión de los ecosistemas marinos hacia una gestión integrada que se base en un principio de aproximación ecosistémica y específicamente establezca una red de reservas a gran escala que proteja tanto aguas nacionales como internacionales (4).
Los últimos datos científicos demuestran que, para los stocks se recuperen en un 50% en 2023, la captura anual del atún rojo debería de limitarse a 8.000 toneladas (1). A pesar de las repetidas llamadas para el cierre de la pesquería, la Comunidad Europea, los países pesqueros del Mediterráneo y Japón han forzado en esta reunión anual que se establezca una captura de 13.500 toneladas (las actuales son unas 19.950 toneladas).“Un año más, ICCAT ha vuelto a fallar eliminando cualquier posibilidad de recuperación del atún rojo. Además, esta reunión ha demostrado que los estados pesqueros son incapaces de respetar sus propias medidas de control, y que no son conscientes de la sobre-capacidad de su flota pesquera” ha declarado Celia Ojeda, responsable de Océanos de Greenpeace. “Una prohibición del comercio internacional de atún rojo y la protección de sus zonas de desove son ahora las dos únicas medidas para salvar esta especie de su extinción comercial”. La asociación ecologista denuncia que los miembros de ICCAT han establecido desesperadamente limites de cuota para evitar la “amenaza” sobre la prohibición del comercio internacional de esta especie si se incluyese en el Apéndice I del Convenio CITES. Esta inclusión está apoyada por los propios científicos del ICCAT que recientemente demostraron que la actual población reproductiva de esta especie es menor de un 15%, lo que significa que el atún rojo cumple los criterios para ser incluido en CITES (1). “Se hace patente la incompetencia de ICCAT al no tomar medidas para proteger especies de tortugas, tiburones y aves. Su decisión ha sido un acuerdo de 'tratar estos temas en la reunión del año que viene'” ha declarado Ojeda. Además de todo esto, y contrariamente a las resoluciones tomadas por la Asamblea General de las Naciones Unidas, los miembros de ICCAT han permitido que Marruecos continúe usando el arte ilegal de pesca de redes de deriva hasta 2012 (2).Estas redes calificadas como “cortinas de la muerte” y que pescan ilegalmente pez espada, vendido en los mercados europeos, matan anualmente en el Mediterráneo a unos 4.000 delfines y 25.000 tiburones pelágicos (3). Esta decisión ha sido apoyada por la Unión Europea, representada en Recife (Brasil) por la Comisión Europea, y por Estados Unidos. No se puede ignorar el alcance de la desastrosa gestión de ICCAT y otras organizaciones regionales de pesca en actuar responsablemente sobre los recursos marinos. Estas decisiones nos conducen a la urgente necesidad de establecer una gestión de los ecosistemas marinos hacia una gestión integrada que se base en un principio de aproximación ecosistémica y específicamente establezca una red de reservas a gran escala que proteja tanto aguas nacionales como internacionales (4).
dimarts, 3 de novembre del 2009
2.2) L'agricultura itinerant
L'agricultura itinerant és un tipus de conreu en què l'home va treballant noves terres a mesuraque els altres ja no són fèrtils.
És pròpia de zones poc desenvolupades, i amb tècniques agrícoles més rudimentàries. Sovint es practica la cremació de zones de bosc.
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/r/Agricultura_itinerante.html
http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/g/r/Agricultura_itinerante.html
Els aliments transgènics
Els aliments transgènics són aliments els quals s'han modificat el seu contingut genètic amb tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars.
Els aliments transgènics més comuns són: blat de moro i soja, plantes que ara són més resistents a les malalties, plagues o a un tipus d'herbicida determinat. També s'han obtingut aliments transgènics animals, com ara carpes i salmons que porten fragments d'ADN que els fa ser més grans i créixer en menys temps.
Els aliments trangènics passen molts controls però alguns cièntifics tenen dubtes.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
2.1) Cases
Aquesta imatge és de una casa rural dispersa.
Hàbitat rural dispers: són cases separades les unes de les altres, sense comunicar-se.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)